A mitjans dels anys ’90 els preus de l’habitatge iniciaren un accelerat creixement, aquest fet i la falta d’actuació de les administracions competents ens ha portat a una situació en la qual els grups de població menys afavorits, (joves, nouvinguts, famílies de rendes modestes), tenen dificultats per accedir a un habitatge digne.
El món local no disposa de competències ni recursos en matèria d’habitatge, més enllà de les corresponents al planejament i la gestió urbanística . No obstant això els municipis han promogut habitatge assequible, però no és suficient.
El món local no disposa de competències ni recursos en matèria d’habitatge, més enllà de les corresponents al planejament i la gestió urbanística . No obstant això els municipis han promogut habitatge assequible, però no és suficient.
A la manca d’habitatges protegits hem d’afegir un procés de degradació del parc d'habitatges més antic, aparició de problemes d'accessibilitat (particularment on viu gent gran).
També existeix la necessitat d’augmentar la bossa d’habitatges de lloguer assequible amb el protagonisme dels ajuntaments, reforçant les seves competències, i gestionant les bosses públiques de lloguer.
Tot això comporta que a Sant Quirze cal fer un gran esforç per triplicar aquests propers quatre anys la quantitat de pisos de protecció posats a disposició del nostres ciutadans, ja siguin de lloguer o de compra i dirigits als col·lectius de:
1.-joves.
2.-pisos tutelats per a la gent gran en situació de dependència.
3.-habitatges adaptats i accessibles per a les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial.
4.-habitatges per a nous models de famílies (monoparentals).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada