dimarts, de gener 30, 2007

Presentació







La meva primera voluntat i necessitat alhora d’iniciar aquest blog es la d’explicar el perquè del mateix. I posat en matèria cal dir que neix de dues reflexions, per un costat la de poder-me comunicar, poder transmetre i rebre comentaris i informacions amb qualsevol persona que vulgui entrar al blog, però especialment amb la gent que comparteixo ciutadania, amb la gent de Sant Quirze del Vallès, per copsar idees, propostes i consideracions de forma conjunta. I la segona de les reflexions per aprofitar un mitjà que permet un tractament més personal i poder-me apropar més a la gent del nostre poble que moltes vegades estem molt lluny.

Si em permeteu voldria incidir més en aquesta última idea. Crec sincerament que un dels grans reptes que tenim tots el veïns i veïnes de Sant Quirze del Vallès és el de la socialització, lògicament no vull dir que no existeixi, però al meu entendre encara ens queda un llarguíssim recorregut per no només viure al poble si no per viure’l.

Existeixen moltes causes que ens han portat a aquesta situació, com la configuració urbanística, les polítiques aplicades des del govern municipal, el ràpid creixement de la població, la manca d’equipaments públics al nivell d’una població de quasi 18.000 habitants, la manca de medis de comunicació propis generalitzats, etc.. Factors tots ells que porten d’en mica en mica a l’“aïllament col·lectiu”. Què cal fer davant d’aquesta situació? En primer lloc, prendre consciència de la mateixa i en segon lloc cal que el govern municipal (el que estigui establert) faci polítiques conjuntes amb els ciutadans per anar caminant cap a la direcció adequada de forma contínua i constat, malauradament són situacions i dinàmiques que cal trencar però cal que siguin modificades amb la col·laboració de tots, tot i que sí que és cert que liderat pels qui ens toca, els polítics.

Doncs és a partir d’aquestes dues reflexions que vull encetar aquest bloc, per tant espero les vostres aportacions a l’intercanvi d’idees i a trencar les petites llances envers aquest “aïllament col·lectiu”.