En Xavier en fa arribar un comentari relacionat amb l’article titulat “La multiculturalitat i la tolerància” (es pot veure en l’apartat de comentaris del propi article), amb el següent plantejament:
Benvolgut Antoni,
Benvolgut Antoni,
tu també penses, com Miquel Iceta, que l'autodeterminació és una collonada i que no és aplicable a Catalunya?Moltes gràcies
En primer lloc dir-te que com a totes les persones que tenen la consideració de fer-me comentaris o de llegir les meves opinions, només puc mostrar-me agraït, i per tant aprofito per fer-ho amb tu personalment.
Em parles d’una manifestació feta pel Vice-primer Secretari del PSC, suposo que deus fer referència a alguna notícia o informació sorgida de la conferència inaugural que va fer en Miquel Iceta a l’Escola d’Hivern del PSC, feta a Tarragona el cap de setmana del 24 i 25 de febrer. Dir-te que jo hi vaig assistir i era present en aquesta conferència inaugural.
El perill de descontextualitzar frases o comentaris és que aquests no tinguin en compte la resta de consideracions fetes i és des d’aquest punt de vista que jo vull fer el meu comentari. No per “enmemdarle la plana” al Miquel que “Dios me guarde”, la seva capacitat intel·lectual, de pensament polític i loquacitat no té cap dubte i ha passat infinitat de vegades “la prueba del algodón”. Per tant, la meva intenció és simplement explicar, jo que era espectador, el que vaig entendre.
Moltes idees va posar sobre la taula en aquesta conferència inaugural, amb una idea central d’anàlisi del passat, present i futur del PSC, posant en valor que la idea que propulsa és la més representativa del pensament actual i la de més projecció de futur:
“Què vam decidir quan es va fer el PSC? Vam posar la democràcia en primer lloc, abans que res democràcia. Unitat civil a Catalunya, un sol poble, per cert, tallant d’arrels els intents de llavors i alguns els volen repetir ara, de dividir els catalans en funció del seu lloc de naixement o llengua materna; catalanisme, federalisme i justícia social.
Fixeu-vos-hi bé. Democràcia. Unitat civil. Catalanisme. Federalisme. Justícia social. Podríem afegir municipalisme i europeisme” (Paraules textuals del Miquel Iceta en la conferència)
De la conferència en cap moment es va poder desprendre una desqualificació barroera de qualsevol altre pensament polític, es digui o no autodeterminació, jo diria que al contrari, respecte a tot pensament. Però el que expressava el Miquel en aquest cas, és que no és el nostre pensament, el nostre és de Catalanisme Federalista, de convivència amb tots el pobles d’Espanya i d’Europa.
És evident que la convivència no és sempre fàcil, si ja no ho és entre parelles, més entre un conjunt de pobles, entre un conjunt de nacions. Entenc, entenem que la solució no és marxar, no és marxar de l’estat espanyol, no és marxar de la Unió Europea (que també prenen i prendran decisions que no ens afavoreixen). El que cal a la meva manera d’entendre és treballar per convèncer a tort i a dret a la vegada que defensem aferrissadament els nostres drets, la nostra personalitat i la nostra cultura en benefici de TOTS i TOTES les persones que viuen i treballen a Catalunya.
En primer lloc dir-te que com a totes les persones que tenen la consideració de fer-me comentaris o de llegir les meves opinions, només puc mostrar-me agraït, i per tant aprofito per fer-ho amb tu personalment.
Em parles d’una manifestació feta pel Vice-primer Secretari del PSC, suposo que deus fer referència a alguna notícia o informació sorgida de la conferència inaugural que va fer en Miquel Iceta a l’Escola d’Hivern del PSC, feta a Tarragona el cap de setmana del 24 i 25 de febrer. Dir-te que jo hi vaig assistir i era present en aquesta conferència inaugural.
El perill de descontextualitzar frases o comentaris és que aquests no tinguin en compte la resta de consideracions fetes i és des d’aquest punt de vista que jo vull fer el meu comentari. No per “enmemdarle la plana” al Miquel que “Dios me guarde”, la seva capacitat intel·lectual, de pensament polític i loquacitat no té cap dubte i ha passat infinitat de vegades “la prueba del algodón”. Per tant, la meva intenció és simplement explicar, jo que era espectador, el que vaig entendre.
Moltes idees va posar sobre la taula en aquesta conferència inaugural, amb una idea central d’anàlisi del passat, present i futur del PSC, posant en valor que la idea que propulsa és la més representativa del pensament actual i la de més projecció de futur:
“Què vam decidir quan es va fer el PSC? Vam posar la democràcia en primer lloc, abans que res democràcia. Unitat civil a Catalunya, un sol poble, per cert, tallant d’arrels els intents de llavors i alguns els volen repetir ara, de dividir els catalans en funció del seu lloc de naixement o llengua materna; catalanisme, federalisme i justícia social.
Fixeu-vos-hi bé. Democràcia. Unitat civil. Catalanisme. Federalisme. Justícia social. Podríem afegir municipalisme i europeisme” (Paraules textuals del Miquel Iceta en la conferència)
De la conferència en cap moment es va poder desprendre una desqualificació barroera de qualsevol altre pensament polític, es digui o no autodeterminació, jo diria que al contrari, respecte a tot pensament. Però el que expressava el Miquel en aquest cas, és que no és el nostre pensament, el nostre és de Catalanisme Federalista, de convivència amb tots el pobles d’Espanya i d’Europa.
És evident que la convivència no és sempre fàcil, si ja no ho és entre parelles, més entre un conjunt de pobles, entre un conjunt de nacions. Entenc, entenem que la solució no és marxar, no és marxar de l’estat espanyol, no és marxar de la Unió Europea (que també prenen i prendran decisions que no ens afavoreixen). El que cal a la meva manera d’entendre és treballar per convèncer a tort i a dret a la vegada que defensem aferrissadament els nostres drets, la nostra personalitat i la nostra cultura en benefici de TOTS i TOTES les persones que viuen i treballen a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada