L’altre dia va caure a les meves mans una revista on llegia un article del Sr. Carlos Fresneda amb el títol “El temps no és el que era....”, article curt però ple de contingut i reflexions i he trobat adient retallar-ne algunes:
“El temps no és el que era quan no existien rellotges, i els humans ens regíem pels ritmes de la natura i per nosaltres mateixos. El temps no és el que era quan la revolució industrial, ni quan va arrancar aquesta revolució tecnològica que ens anava a regalar, deien, hores i més hores d’oci”.
“Vivim avui en dia subjugats a un temps artificial, en un món globalitzat que no descansa (la societat 24/7, actius 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana), esperonats a totes hores per les màquines. Lluny, molt lluny queda aquell temps circular, imprecís i eteri, molt més lligat amb el nostre rellotge biològic”.
“Alguns pronostiquen que més tard o més aviat treballarem amb dos horaris: un local i un altre de global, el mateix a tot arreu i aliè a les costums i a les nits. Proliferen els cafès internet oberts les 24 hores i existiran oficines a peu de carrer que llogaran espais a treballadors que no dormen, obligats a competir “a temps real” amb els seus rivals en les antípodes”.
“En la lluita per adaptar-se al “temps tecnològic”, l’home esta perdent l’alè i està deixant enrere el sentit de la vida (Stephen Bertman)”.
“A vegades ens oblidem que el millor d’aquesta vida no costa diners i ens falta temps per gaudir-ho (Cecile Andrews)”
L’article acaba fent reflexions sobre els moviments “Slow” que ja comencen a sorgir en molts llocs del món, fins i tot amb iniciatives com les d’assenyalar un dia com “El dia dels rellotges caiguts”.
Evidentment, cal tenir en compte la societat en la que vivim, crec que també cal valorar com a eina fonamental “la cultura de l’esforç”, però també hem de trobar aquells equilibris que facin que tots plegats puguem gaudir de la vida, del nostre entorn, d’altres relacions i persones. El concepte de conciliació, tant nomenat en els últims temps, entre la vida laboral i personal és la línia de treball.
“El temps no és el que era quan no existien rellotges, i els humans ens regíem pels ritmes de la natura i per nosaltres mateixos. El temps no és el que era quan la revolució industrial, ni quan va arrancar aquesta revolució tecnològica que ens anava a regalar, deien, hores i més hores d’oci”.
“Vivim avui en dia subjugats a un temps artificial, en un món globalitzat que no descansa (la societat 24/7, actius 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana), esperonats a totes hores per les màquines. Lluny, molt lluny queda aquell temps circular, imprecís i eteri, molt més lligat amb el nostre rellotge biològic”.
“Alguns pronostiquen que més tard o més aviat treballarem amb dos horaris: un local i un altre de global, el mateix a tot arreu i aliè a les costums i a les nits. Proliferen els cafès internet oberts les 24 hores i existiran oficines a peu de carrer que llogaran espais a treballadors que no dormen, obligats a competir “a temps real” amb els seus rivals en les antípodes”.
“En la lluita per adaptar-se al “temps tecnològic”, l’home esta perdent l’alè i està deixant enrere el sentit de la vida (Stephen Bertman)”.
“A vegades ens oblidem que el millor d’aquesta vida no costa diners i ens falta temps per gaudir-ho (Cecile Andrews)”
L’article acaba fent reflexions sobre els moviments “Slow” que ja comencen a sorgir en molts llocs del món, fins i tot amb iniciatives com les d’assenyalar un dia com “El dia dels rellotges caiguts”.
Evidentment, cal tenir en compte la societat en la que vivim, crec que també cal valorar com a eina fonamental “la cultura de l’esforç”, però també hem de trobar aquells equilibris que facin que tots plegats puguem gaudir de la vida, del nostre entorn, d’altres relacions i persones. El concepte de conciliació, tant nomenat en els últims temps, entre la vida laboral i personal és la línia de treball.
1 comentari:
En aquesta acceleració que tots plegats vivim, el que s'aturi deixarà de ser competitiu. Potser ens hauríem de començar a plantejar altres valors des de tots els àmbits socials, començant per l'educatiu.
Publica un comentari a l'entrada