Les persones som éssers socials, som éssers que necessitem des del primer moment de la nostra vida, per sobreviure, altres elements externs, en aquest cas a altres persones, normalment els nostres pares. Per altra banda també ens constituïm com a éssers individuals, amb possibilitats de pensament, raonament i acció pròpies.
Aquesta dualitat de l’ésser humà dóna com a resultant multitud de possibles combinatòries entre la societat i l’individu, en funció de com la societat actua sobre l’individu i aquest sobre la societat. I tot això es complica encara més per conceptes bàsics com la necessitat d’alimentar-se, la seguretat, el sentiment de pertinença, etc. i altres conceptes més complexes com tots els derivats del fet cultural.
Per tant, cal fer compatible la llibertat individual amb la vida social en atenció a la cultura de la societat a on un està situat. Lògicament els llindars cal que siguin integradors, i suficientment flexibles per ser tolerants i aglutinadors.
Cal doncs que les societats busquin la socialització dels seus individus perquè aquesta pugui incorporar la riquesa de cadascun d’ells i, com a conseqüència, l’evolució de tots i cadascun dels pobles. Un poble no socialitzat és un poble sense possible evolució.
És des d’aquesta premissa que cal treballar també a Sant Quirze, treballar perquè aquelles persones que vulguin ser “socials” ho puguin ser-ho, que es sentin partícips d’una comunitat que els dóna respostes a les seves aspiracions individuals i col·lectives. I mentre caminem amb aquesta línia estarem fent poble, estarem fent evolució.
Aquesta dualitat de l’ésser humà dóna com a resultant multitud de possibles combinatòries entre la societat i l’individu, en funció de com la societat actua sobre l’individu i aquest sobre la societat. I tot això es complica encara més per conceptes bàsics com la necessitat d’alimentar-se, la seguretat, el sentiment de pertinença, etc. i altres conceptes més complexes com tots els derivats del fet cultural.
Per tant, cal fer compatible la llibertat individual amb la vida social en atenció a la cultura de la societat a on un està situat. Lògicament els llindars cal que siguin integradors, i suficientment flexibles per ser tolerants i aglutinadors.
Cal doncs que les societats busquin la socialització dels seus individus perquè aquesta pugui incorporar la riquesa de cadascun d’ells i, com a conseqüència, l’evolució de tots i cadascun dels pobles. Un poble no socialitzat és un poble sense possible evolució.
És des d’aquesta premissa que cal treballar també a Sant Quirze, treballar perquè aquelles persones que vulguin ser “socials” ho puguin ser-ho, que es sentin partícips d’una comunitat que els dóna respostes a les seves aspiracions individuals i col·lectives. I mentre caminem amb aquesta línia estarem fent poble, estarem fent evolució.
1 comentari:
FELICITATS!!! l'altre dia vaig assistir a la teva presentació com a candidat pel PSC a l'alcaldia de Sant Quirze, i veien el recolzament de totes les persones que van assistir a l'acte, no dubto gens que tindràs molta sort, seràs alcalde!! i molta sort també tindran els teus veins i veines, amb una alcalde que mostra tanta passió pel seu municipi!!
Altre cop, FELICITATS!!!
Publica un comentari a l'entrada