Fa pocs dies en una tertúlia d’amics en la qual jo era l’únic polític, ho dic per situar el tema, parlàvem sobre els valors imperants en el nostre món en aquests moments, i sense voler actuar com a notari de la conversa, sí que vull recollir una miqueta el sentiment final de “quasi” tots els allí presents.
Els valors, com la mateixa societat, són adaptables i canviants, a la vegada que normalment també veuen de la seva pròpia història, per tant, cada societat, en el moment en què viu en generarà de propis, conscients o inconscients, es vulgui o no es vulgui.
Situats en aquest punt, ens fem les següents preguntes: Cal tenir una actitud proactiva o passiva del resultat que obtenim? o dit d’un altre manera, cal incidir en aquells aspectes “negatius” per regenerar-los o neutralitzar-los? És aquí on s’enceta la gran discussió. Existeixen corrents ideològics, polítics, en els que els seus postulats proclamen el “deixar fruir” o d’altres que poden ser totalment intervencionistes.
Per suposat que aquesta no és una discussió nova, és molt antiga i per posar un punt d’inici ens podem remuntar a Plató, Aristòteles, passant per Descartes, Rosseau, o les teories socialistes, liberals, conservadores o les denominades neo, tant de moda malauradament avui en dia, totes elles fan propostes en aquest sentit, el seu pensament genera valors, uns determinats valors.
És per tot això, per aquesta vivència i interrelació de la multiplicitat de valors existents en l’actualitat, i segur que en un futur més, que cal generar una actitud proactiva, cal novament retrobar i dignificar el concepte de pensar, no tan sols en un mateix, sinó com a individu social, en definitiva cal restituir el mot de la política. Cal estar, per tant, més polititzats en el sentit noble del seu significat.
Als pensadors, als intel·lectuals en general, als polítics, en definitiva a les persones no ens ha de fer vergonya reivindicar els valors. No podem deixar en mans exclusivament, i ho dic com un eufemisme, d’empreses comercials com Amena que vengui els seus productes proclamant a tort i a dret que representen “la llibertat”.
Evidentment, és una reflexió quasi inacabable però entenia que era bo plasmar la conversa mantinguda, si més no, per tot això, per aportar possibles punts de reflexió i que no, evidentment, de solució. Ara bé, tampoc ens quedem penjats de les branques de la reflexió, més o menys filosòfica, és evident que cal afrontar el dia a dia, l’acció quotidiana amb claredat i feta amb eficàcia i, si pot ser amb eficiència, però al meu entendre emparada en els valors d’acció comuna i a la vegada de la llibertat individual.
Permeteu-me un últim afegitó. Tenia l’article fet i és produeix la notícia de la recusació d’un membre del tribunal constitucional. Doncs be, reivindico més que mai la necessitat que siguem proactius envers al valors socials i de convivència, si no sempre en trobarem d’altres, que per el mitjà que sigui, intentaran imposar els seus.
Els valors, com la mateixa societat, són adaptables i canviants, a la vegada que normalment també veuen de la seva pròpia història, per tant, cada societat, en el moment en què viu en generarà de propis, conscients o inconscients, es vulgui o no es vulgui.
Situats en aquest punt, ens fem les següents preguntes: Cal tenir una actitud proactiva o passiva del resultat que obtenim? o dit d’un altre manera, cal incidir en aquells aspectes “negatius” per regenerar-los o neutralitzar-los? És aquí on s’enceta la gran discussió. Existeixen corrents ideològics, polítics, en els que els seus postulats proclamen el “deixar fruir” o d’altres que poden ser totalment intervencionistes.
Per suposat que aquesta no és una discussió nova, és molt antiga i per posar un punt d’inici ens podem remuntar a Plató, Aristòteles, passant per Descartes, Rosseau, o les teories socialistes, liberals, conservadores o les denominades neo, tant de moda malauradament avui en dia, totes elles fan propostes en aquest sentit, el seu pensament genera valors, uns determinats valors.
És per tot això, per aquesta vivència i interrelació de la multiplicitat de valors existents en l’actualitat, i segur que en un futur més, que cal generar una actitud proactiva, cal novament retrobar i dignificar el concepte de pensar, no tan sols en un mateix, sinó com a individu social, en definitiva cal restituir el mot de la política. Cal estar, per tant, més polititzats en el sentit noble del seu significat.
Als pensadors, als intel·lectuals en general, als polítics, en definitiva a les persones no ens ha de fer vergonya reivindicar els valors. No podem deixar en mans exclusivament, i ho dic com un eufemisme, d’empreses comercials com Amena que vengui els seus productes proclamant a tort i a dret que representen “la llibertat”.
Evidentment, és una reflexió quasi inacabable però entenia que era bo plasmar la conversa mantinguda, si més no, per tot això, per aportar possibles punts de reflexió i que no, evidentment, de solució. Ara bé, tampoc ens quedem penjats de les branques de la reflexió, més o menys filosòfica, és evident que cal afrontar el dia a dia, l’acció quotidiana amb claredat i feta amb eficàcia i, si pot ser amb eficiència, però al meu entendre emparada en els valors d’acció comuna i a la vegada de la llibertat individual.
Permeteu-me un últim afegitó. Tenia l’article fet i és produeix la notícia de la recusació d’un membre del tribunal constitucional. Doncs be, reivindico més que mai la necessitat que siguem proactius envers al valors socials i de convivència, si no sempre en trobarem d’altres, que per el mitjà que sigui, intentaran imposar els seus.
1 comentari:
La meva humil opinió. Per mi els valors son allò que fa que la nostre societat funcioni bé i progresi adientment amb oportunitats per tothom. La manera com progressa cada cultura o cada societat es diferent i els valors no son per tant absolutament universals, tot i que hi ha alguns que per mi ho son i que anomenem drets universals(la vida igualtat homes-dones,...). Es delicat assumir lo canviant dels mateixos, es clar que canvien, però si canvien massa potser no son valors, semblen una altre cosa, això es converteix en desorientació i lo que denominem pèrdua de valors. Ja que ets polític, dir-te que sent com sou a nivell públic un referent de l’exercici d’aquest valors, saps que hi ha alguns que demostren una veritable maca o crisi en l’exercici dels mateixos. Heu de revelar aquesta manca de ètica i valors d’alguns del vostres professionals de la política per que tot no val.
Felicitacions pel teu bloc.
Salutacions.
Cesar
*Un veí del nostre estimat poble.
Publica un comentari a l'entrada