dilluns, de febrer 05, 2007

El món que vivim, el món que volem deixar.




El passat dijous va succeir un fet simbòlic que el considero, encara que sigui simbòlic, d’una gran importància, l’apagada de llums com a presa de consciència de molta gent davant la situació ja no del medi ambient, sinó del nostre planeta.

Algú pot considerar que la caiguda del 3,3% del consum elèctric que es va produir és molt minsa, potser sí, però segons algunes informacions representa el consum que es fa en el barcelonès durant un mes, per tant, crec que és prou significatiu.

Però bé, crec que el més important és el posicionament que moltes persones van tenint davant a una realitat contundent, la que l’acció de l’home a la terra està alterant de forma molt important les condicions mediambientals. Les informacions científiques, la comprovació directa de les alteracions (quin hivern estem passant a casa nostra), la incidència directa de les entitats ecologistes, alguns documentals i reportatges, tot plegat fa que cada vegada més prenguem aquesta consciència de la realitat concreta.

També, el recent informe presentat a l’ONU fa palès, entre d’altres situacions, la possible pujada de les aigües per l’efecte del desglaçament dels pols, causat per la pujada de temperatures. Aquesta circumstància donaria com a resultat un increment, pel cap baix, de 58 cm de l’aigua del mar. Que suposaria això? per exemple, la desaparició de Bangladesh.

No s’ha de fer alarmisme, però sí que cal assumir com a pròpia aquesta realitat i que cadascú de nosaltres generi, en relació a les seves possibilitats, accions que puguin contribuir a propagar aquesta consciència que faci que els ciutadans i estats del món es posin, ens posem, a treballar per conservar el nostre medi, el nostre planeta.

Sí que és veritat que podem dir que el ciutadà individual poc pot fer en relació a aquest fenomen tant globalitzat, però alhora hem de reconèixer que a casa nostra, sí que podem generar comportaments d’estalvi energètic, de reciclatge, de respecte a la natura, etc. Tots en som, d’una manera o d'una altra, corresponsables del futur que volem.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord que entre tots podem aportar el nostre "granet de sorra" pero fins que les grans multinacionals econòmiques i poders fàctics reconeguin la necessitat de reduir l'emissió de C02 pel bé de tots (inclosos ells mateixos)no s'arribarà a un consens global, malgrat la bona predisposició d'alguns governs.