El problema de l'habitatge

Normalment, sempre que em desplaço amb cotxe sintonitzo la ràdio per escoltar el que en denominem “les notícies” i avui també ha estat un d’aquests dies. Una d’elles feia incidència a una temàtica realment preocupant des de molts punts de vista en el nostre país com és l’habitatge. La veritat és que després d’escoltar-la m’han vingut al cap moltes consideracions al voltant d’aquesta i que moltes vegades són contradictòries. Sense voler fer una prelació de major importància a menor, ni ser exhaustiu sinó simplement per expressar-ho a mode de “pluja d’idees” vull dir algunes de les coses que m’han passat pel cap:

- L’habitatge és per a moltes persones i, sobre tot pels joves, un dret inaccessible.
- L’habitatge és un dret reconegut per la mateixa Constitució.
- Quasi el 45% dels ingressos de les famílies es destinen al pagament de la hipoteca.
- Ja s’estan fen ofertes hipotecàries en les que seran els fills els que heretin la hipoteca.
- Les hipoteques pugen, però encara continuen pujant d’import els pisos.
- Diuen que en tot l’estat existeixen 3 milions de pisos buits.
- La construcció és un dels nostres motors econòmics.
- No existeix un mercat d’habitatge de lloguer prou significatiu.
- El sòl cada vegada és més escàs i, per tant, més car.
- És obligat fer compatible l’habitatge amb la preservació del medi natural.
- L’habitatge durant molt temps s’ha convertit en un refugi inversor.

Segur que podríem afegir més conceptes al voltant d’aquesta temàtica, com alguns dirien, dóna per molt! Però crec que ja només amb aquests elements de reflexió, tot i la complexitat del fenomen i des del prisma de l’acció local (dels Ajuntaments) ja es poden apuntar algunes línies d’actuació que cal portar a terme amb coordinació amb els governs de Catalunya i d’Espanya:

- Cal tenir bosses de sòl públic.
- Cal generar mercat significatiu d’habitatges de lloguer perquè aquests siguin assequibles.
- Cal dotar als ajuntaments d’un finançament suficient.
- Cal incentivar la posada en el mercat dels habitatges desocupades.
- Cal construir habitatge públic dirigit als col·lectius més sensibles.

Tot i així, cal concloure que no és una problemàtica fàcil de resoldre donades les dinàmiques existents en el mercat des de fa molts anys, i ja se sap la dita: “costa més desaprendre que aprendre”, però de totes maneres les administracions tenen la obligació de posar-hi tota la imaginació, normativa i recursos suficients per generar aquest canvi paulatí. Per més arestes que tingui la qüestió, cal poder garantir raonablement un dret fonamental de les persones.