L'Aplec del Mussol i el "semi" Sant Jordi

El passat diumenge dia 22 van coincidir dos actes importants en el nostre poble, per un costat l’aplec del Mussol, jornades plenament consolidades en el nostre poble i jo diria també que en el nostre entorn, i per altre l’avançament real de la diada de Sant Jordi donat que dilluns 23 era dia laborable. La ciutadania va inundar tant l’avinguda Lluís Companys com el propi Parc de Les Morisques, també el PSC va volgué tenir presència en el barri de Les Fonts, que per la seva situació geogràfica de vegades algú se n’oblida, per cert vam ser l'únic partit polític present. Va ser una molt bona jornada de convivència entre veïns i veïnes.

Donar les meves felicitacions, encara que ja vaig tenir la oportunitat de fer-ho personalment, als reconeixements institucionals dels Mussols de l’any, al senyor Josep Maria Guarch i al Sant Quirze Bàsquet Club ( i no al Club de Bàsquet Sant Quirze com deia la inscripció feta en el trofeu), per els seus merescuts reconeixements.
I també fer extensiva les meves felicitacions per la resta dels premiats en l’acte fet a la patronal.

La mobilitat avui

La mobilitat ha esdevingut un element clau des del punt de vista de la cohesió territorial, el benestar de les persones i la millora de la competitivitat de les economies locals.

Avui més que mai la ciutadania ens reclama que el conjunt dels municipis del país disposin d’unes infraestructures d’accessibilitat i mobilitat modernes i suficients. Al mateix, i per raons mediambientals i d’equilibri territorial, és imprescindible la potenciació del transport públic arreu del territori. Només amb una xarxa de transport eficaç, de qualitat i degudament dimensionada, podrem fer de la necessitat de desplaçar-nos un acte sostenible.

Hem de partir d’una concepció integral de la mobilitat en la qual les formes alternatives de desplaçament, a peu o en bicicleta, ja sigui a l’interior de les poblacions o per la xarxa de vies i camins, complementin els desplaçaments amb vehicles privats. Contribuirem, amb tot això, a aconseguir uns municipis més humanitzats i cohesionats a l’hora que més sostenibles.

Moments d'il.lusió

Com podeu comprovar, en aquest bloc he parlat poc de política, millor dit, he parlat poc de partits polítics, és evident que de forma interessada, doncs el que volia principalment és que fos un mitjà més personal, més íntim, s´hi se’n permet l’expressió.

Però a la tornada de la Setmana Santa, dia 10 d’abril, tan sols queda un mes per que entrem en plena campanya electoral de les eleccions muncicipals del 2007. I per tant, podríem dir que estem a “la recta final” d’aquesta convocatòria que ens toca a tots, i dic a tots, els que votaran i els que no votaran, de molt a prop. Jo diria que és la jornada electoral en la que ens juguem la realitat més propera, la dels serveis, les places, els equipaments, etc.

Haig de confessar que m’envaeix un cert pessigolleig, provenint de la il·lusió, de la responsabilitat i de les ganes de canvi. Vull que d’una vegada per totes tinguem l’oportunitat com a poble de millorar, de que siguem com a mínim “normals”, crec sincerament que en aquestes eleccions el quirzetencs i quirzetenques ens hi juguem molt, potser més que mai, aquests últims anys hem tocat fons. Cal regeneració política i un profund canvi en la manera de fer política i en la visió de poble, com a mínim això, cal tenir visió de poble, de futur, encara que evidentment sense descuidar la gestió diària. Sense present el futur és més complicat.

"En los tiempos que corren..."

En alguns comentaris anteriors he fet referència al tema dels valors des de diferents punts de vista. Crec que són conceptes fonamentals en el desenvolupament de la nostra vida pròpia i relacional.

Per tant, el món polític tampoc se n'ha d’escapar. Cal fer política sense mentida, encara que sembli anacrònic, doncs sí, cal fer política sense mentida, torno a reiterar. El desenvolupament de càrrecs públics té responsabilitat afegida, la pròpia de la funció desenvolupada, més la de representació d’un col·lectiu de persones, més gran o més petit.

Malauradament, “en los tiempos que corren”, sembla quasi ofensiu fer aquests raonaments, però precisament per aquest motiu cal fer-los, i el més important, portar-los a la pràctica. Tots plegats cal que desenvolupem aquell sisè sentit que ens faci descobrir a aquell o aquella que menteix, ja sigui utilitzant la “bronca i el soroll” o la cara hipòcritament “amable”. Pel bé de tots plegats, "en los tiempos que corren”, cal desenvolupar aquest sisè sentit. Ens hi juguem molt, en tenim massa exemples.